El Calçat en els Primers Anys de Vida

El desenvolupament del peu durant els primers anys de vida és un procés fascinant i delicat. En néixer, els peus estan compostos principalment de cartílags i estructures toves, que es van enfortint i ossificant gradualment. Aquest procés d’ossificació continua fins aproximadament els 10 anys d’edat, encara que les epífisis dels ossos llargs segueixen desenvolupant-se fins al final del creixement, entre els 15 i 20 anys.

En els seus primers anys, els peus dels nens solen semblar plans a causa de l’abundància de greix subcutani i a la manca d’ossificació completa. Aquesta condició és normal fins als 6-10 anys d’edat. Sorprenentment, fins als 8 mesos, els peus dels nadons tenen més receptors sensorials que les seves mans. Aquesta sensibilitat extra explica per què els nadons es treuen els mitjons constantment; qualsevol cosa que cobreixi els seus peus pot interferir amb la seva exploració de l’entorn.

Fins que els nadons no comencin a caminar, no és necessari posar-los sabates. El principal propòsit del calçat abans d’aquesta etapa és protegir contra el fred, però fins i tot això s’ha d’avaluar. Un truc útil és posar-li mitjons o patuques només si també li poses guants, assegurant-te que realment necessita aquesta protecció. Dit això, culturalment ens costa molt deixar uns peus a l’aire, sobretot els peus d’un nadó. En aquest cas, cal tendir sempre cap a uns mitjons o un calçat tou, fi i sense costures.

Un cop el nen comença a caminar, el calçat afegeix una funció protectora contra cops i ferides. Tradicionalment, s’utilitzaven sabates rígides amb la intenció de corregir o prevenir deformitats. No obstant això, la investigació actual suggereix que moltes d’aquestes “deformitats” són simplement etapes normals del desenvolupament d’un peu fisiològicament tou, que es beneficiarà d’estar descalç o de cobrir-se amb un calçat tou, folgat, flexible, amb sola fina i sense taló.

Encara que pot ser temptador heretar sabates de germans o cosins grans, és millor evitar-ho. La sola interna de la sabata es deforma per adaptar-se a l’anatomia específica de cada peu, i la sola externa no es desgasta homogèniament, per la qual cosa utilitzar calçat usat no és l’ideal.

En resum, el calçat en els primers anys de vida ha de complir unes característiques concretes que permetin el moviment lliure del peu i el seu desenvolupament sa. Sempre que sigui possible, cal fomentar que caminin i juguin descalços.